Gas radó, una amenaça silenciosa?

El gas radó és un gas radioactiu incolor, inodor i insípid. És un subproducte de la desintegració natural de l'urani i el radi a terra i les roques. El radó pot infiltrar-se als edificis a través d'esquerdes i obertures als fonaments, i quan s'acumula en espais tancats, pot representar un risc per a la salut. Per donar visibilitat a aquesta amenaça, Eugeni Servan Terron, consultor en Higiene Industrial a Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), ha presentat durant la jornada Gas radó: normativa, mètodes de mesura i incerteses, organitzada per la Comissió d'Enginyers a l'Administració Pública, un cas pràctic de salut laboral a TMB per prevenir els perills d'aquest gas.

TMB ha portat a terme un estudi complet sobre els valors de gas radó a la xarxa de metro. L'objectiu d'aquest estudi ha estat contemplar totes les instal·lacions de TMB i assolir un estudi complet i de màxim abast. D'aquesta manera determinar l'existència d'algun lloc amb una alta exposició al radó. L'abast s'ha determinat a partir del Reial decret llei i la Guia de seguretat 11.4 del CSN, Metodologia de l'avaluació de l'exposició a Radó en els llocs de treball. En aquest cas són els llocs subterranis, on s'exploti o tractin aigües d'origen subterrani i zones on, a priori es pugui generar grans quantitats de radó. Els llocs de treball a l'aire lliure queden exclosos de l'àmbit d'aplicació, però no les zones públiques generals, l'andana i vestíbuls de les estacions, zones d'accés restringit, com les cambres de comunicacions, de baixa i alta tensió, zones d'alta tensió, zones de personal o zones de recollida i bombeig d'aigües filtrades.

Les conclusions han estat que no s'han detectat punts que superin el valor de referència i, per tant, a priori la situació és acceptable. S'ha confirmat que les mesures realitzades amb l'equip de lectura directe són una eina complementària molt efectiva. A les zones amb major profunditat s'han detectat valors grans, de menys de 100 Bq/m³. Les zones de major profunditat estudiades corresponen a estacions de línies automàtiques i les mesures puntuals dutes a terme a aquestes donen valors més inferiors que a les estacions convencionals, inclús en les mateixes zones de terreny. D'altra banda, les zones més allunyades del terreny granític han donat valors més baixos. Com era d'esperar, els espais amb escassa ventilació han obtingut un valor més elevat de concentració i, en definitiva, el paràmetre més important de control de l'exposició és la ventilació.

L'estudi s'ha definit a través de mapes per analitzar la geografia del terreny, com el de l'àrea de projectes de xarxa de metro de Barcelona, amb les característiques geològiques del terreny, dades extretes del fons documental de l'Ajuntament de Barcelona i l'observació de possibilitat de presència de capes granítiques no superficials a major profunditat. També s'han fet servir altres fonts com les de l'Institut cartogràfic de Catalunya, que han determinat que des d'un punt de vista geològic les dependències amb una major probabilitat de radó seran les que es trobin més pròximes a les zones granítiques i a una major profunditat.

Hi ha diferents factors que poden comportar un escenari més desfavorable per l'exposició a gas radó, com l'afluència més gran de persones, volum d'aire reduït, escassa ventilació, major profunditat i proximitat a roques granítiques. La suma de més d'un factor tindrà major prioritat a l'hora d'escollir els punts de control. L'anàlisi ha determinat que les cambres de baixa tensió a les estacions presenten un accés diari i es troben en espaïs reduïts, a zones profundes i amb escassa ventilació. Els centres de gestió de l'estació (CGE) tenen una gran afluència i permanència de persones, amb volums d'aire reduïts i, a vegades, ventilació limitada.

Les zones granítiques estan situades a l'extrem nord-oest de la xarxa de metro. Per l'estudi també s'han creat 30 àrees on per a cadascuna s'han determinat punts de control. La metodologia de mostreig s'ha basat en monitors passius i equips de lectura directa. Els monitors són equips autònoms on l'anàlisi es fa a un laboratori acreditat i funcionen amb un període mínim de mostreig de 6 mesos, entre 230 i 270 dies. D'altra banda, els equips de lectura directa permeten obtenir resultats de manera immediata, necessiten corrent i permeten fer seguiment de l'evolució de la concentració durant un període de temps.

L'anàlisi de l'estudi ha determinat que totes les mesures es troben per sota del valor màxim de referència de 300 Bq/m³. Les incerteses dels monitors passius són considerablement baixes per períodes superiors a sis mesos. D'aquesta manera, els resultats assolits de l'equip de lectura directes s'aproximen bastant als assolits pel monitor passiu. A més, s'ha detectat que les concentracions més elevades es troben en horari entre les 10:00 i les 22:00.

Risc de salut pública

Al llarg de la jornada s'han exposat diferents aspectes del gas, com els seus efectes en la salut presentats per la Dra. Laura Mezquita. Segons la doctora "cada vegada hi ha més no fumadors que pateixen càncer de pulmó". L'exposició al radó és una preocupació important en termes de salut pública, per la qual cosa es recomana que els propietaris i els ocupants d'habitatges facin proves de radó si estan en àrees d'alt risc. L'exposició perllongada, especialment en concentracions elevades, es relaciona amb un risc més gran de càncer de pulmó. Quan el radó es descompon, es formen partícules radioactives que poden quedar atrapades als pulmons i danyar el teixit pulmonar amb el temps. "Contra abans frenem tots els riscos que incrementen la capacitat de desenvolupar tumors molt millor" ha afirmat Mezquita sobre el tema.

El tipus de roques que tenen més possibilitat d'emetre radó són les roques granítiques, que presenten major contingut d'urani i major porositat. És rellevant fer proves de radó a l'interior dels edificis, especialment en àrees on la concentració de radó és coneguda alta. Si es detecten nivells elevats de radó a l'interior d'un habitatge o lloc de treball, es poden prendre mesures per mitigar el problema i reduir l'exposició al gas radó, cosa que pot incloure la ventilació adequada o la instal·lació de sistemes de mitigació.

El contingut d'aquest camp es manté privat i no es mostrarà públicament.
CAPTCHA
This question is for testing whether or not you are a human visitor and to prevent automated spam submissions.