El Dispositiu Autònom de Respiració (DAR) és un dels projectes que es van impulsar des de factories catalanes per donar resposta a la crisi sanitària del covid-19. És un projecte de l'empresa GasN2 i el va tirar endavant en poques setmanes amb l'objectiu primordial de poder ajudar a salvar vides. El DAR ja està en fase 2 d'assaig clínic, és a dir, ha superat la fase de validació del producte amb l'experiència a l'Hospital Clínic i l'Hospital Germans Trias i Pujol, i ja està disponible a altres centres com Vic, Campdevànol, Vall d'Hebron i Mútua de Terrassa. N'han fabricat 75 i alguns s'han enviat a Andorra. Ara la companyia ja treballa amb nous models per poder consolidar el DAR al mercat dels respiradors i aconseguir un producte encara millor que els que existeixen actualment.
El conseller de la companyia, l'enginyer químic Oriol Martínez, ha detallat en una entrevista als Fulls d'Enginyeria, que el dispositiu va néixer per la preocupació que li va generar l'expansió del virus a Catalunya. La seva dona té una malaltia poc coneguda el tractament de la qual provoca immunodeficiència. Va començar a patir per si un possible contagi li feia requerir un respirador i es va dedicar a analitzar la situació de Catalunya. Tenia clar que els aïllaments no es farien ''tan bé'' com a la Xina i malgrat que els hospitals asseguraven que tindrien prou respiradors, Martínez no ho va acabar de veure clar. Per això, va activar el departament d'I+D de l'empresa i es van plantejar si podrien i sabrien fer respiradors.
Una activitat semblant, adaptada al cos humà
GasN2 fabrica generadors que separen gasos per cromatografia per injectar-los en altres espais necessaris, com poden ser les safates de carn, per exemple, que necessiten una atmosfera protectora per mantenir-se més temps en bones condicions, o per omplir les bosses de patates i snacks. Per Martínez, fer un respirador és ''molt semblant'' perquè es necessita agafar un gas que està a la paret, fer la barreja en la proporció necessària que indica el metge i injectar-ho al pacient tal com decideix el sanitari. ''M'encantaria poder dir que ho vam posar tot al revés per posar-nos a fer respiradors, però no'', diu Martínez: ''els equips s'assemblen moltíssim''.
La principal diferència va ser la pressió. Martínez explica que en el món industrial treballen amb gasos sensibles però no havien hagut mai de regular l'entrada d'oxigen al cos humà i que per tant, estaven acostumats a treballar a fins uns 200 bars de pressió i que en canvi, amb els respiradors, es tracta d'un màxim de 80 mil·libars. Aquesta gran diferència, els va fer treballar amb sensors de pressió que ''no tenen res a veure'' amb els que utilitzen normalment, i amb uns marges d'error molt més petits.
Per Martínez, aquest no és un canvi petit però no és comparable als qui han canviat tota la seva activitat per fabricar ambús. Destaca el paper, sobretot generant ''esperança'', que han tingut els diferents respiradors de campanya que s'han fabricat arran de la crisi però marca diferències perquè la companyia vol consolidar el DAR com un respirador de mercat. ''A GasN2'', sentencia Martínez'' ''no estem acostumats a entrar a un projecte si no és per fer el millor equip del món, la voluntat és aquesta''.
Per això, l'empresa ja està treballant amb el DAR 2.0, que el seu conseller delegat ha avançat que ''serà millor'' i ja tenen esbossat els projectes del 3.0 i el 4.0. Martínez explica que s'han proposat ''aportar una cosa nova diferent al mercat'' i ho intentaran. No ha volgut detallar quin serà el ''tret diferencial'' del respirador però si que té la voluntat ''de canviar el mercat''. Compara la situació amb les primeres màquines de la companyia que permetien fer una mescla de gasos pel sector càrnic que permetia no utilitzar diòxid de carboni dins les safates i actualment, ja ho utiltizen el 70% de les empreses catalanes que fabriquen aquestes safates. Les premisses de GasN2 són clares a l'hora de tirar endavant nous projectes: han de ser millors pel medi ambient, al client li han de ser més fàcils d'utilitzar i ha de permetre estalviar diners.
El paper dels enginyers en la crisi del covid-19
Martínez creu que amb la crisi del covid-19 cal posar en valor principalment els professionals sanitaris que ''ho han donat tot'' i recorda que tenen una feina pública, amb un salari habitualment baix i amb un reconeixement escàs. Alhora, lamenta que hi ha molts enginyers dins el sector sanitari que ''encara estan menys valorats que els metges'' i ''sembla que fossin de segona''. Per això reivindica la feina que fan els enginyers en el món de la sanitat i critica que no s'hagi parlat prou de les instal·lacions que s'han hagut de fer per respondre a la crisi, l'organització d'hospitals de campanya, de la logística, etc. ''Els enginyers sempre estem al darrera'', conclou.
Per Martínez caldria que la situació ''ens obrís els ulls'' i posés de manifest que no es poden importar mascaretes i gels de la Xina, ni els respiradors d'EUA i Alemanya, i ser ''capaços d'entendre'' que ''tenir fàbriques aquí que fabriquen tots aquests productes és important''. I per tant, pel conseller de GasN2, cal invertir molts diners per facilitar que les empreses fabriquin aquests productes aquí. Posa d'exemple el seu cas. Veu que si se'ls ajuda a implantar-se per muntar respiradors que funcionin i que puguin ser una ''alternativa'' fabricada aquí, si hi ha una recaiguda en algun moment, no passaria el que ha passat amb el tancament de fronteres. ''Seria important que entre tots ajudéssim que no fos així la següent vegada''. Tanmateix, Martínez no és massa optimista i creu que quan la pandèmia hagi passat ''tothom se n'oblidarà''. És contundent: ''seguirem comprant mascaretes a la Xina, respiradors a Alemanya i exportant metges perquè no els valorem i exportant enginyers perquè encara els valorem menys''.
''La gran decisió és ajudar a desenvolupar tecnologia per ajudar a la gent''
Martínez se sent molt orgullós d'haver pogut desenvolupar aquest nou projecte que està convençut que, si hagués estat necessari hagués ajudat més que els d'emergència. Tot i que no els ha aportat beneficis, al contrari, Martínez veu que davant la situació com a empresari ''la gran decisió és quedar-te aïllat a casa'' però com a persona ''és ajudar a desenvolupar la tecnologia que pot ajudar a la gent''. Ho descriu com una ''polaritat'' dels empresaris que qualifica ''de nova fornada''. Està convençut que els empresaris joves són ''molt més humans'' i creuen més en la societat. Això, relata, els fa menys competitius en un món ''de llops i taurons'' però els fa estar bé amb ells mateixos.
