El 28 de febrer passat, el Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (l’IPCC, en les seves sigles en anglès) va presentar l’informe Canvi Climàtic 2022: Impactes, Adaptació i Vulnerabilitat. Es tracta d’un dels tres treballs que conformaran el 6è Informe d’Avaluació que està elaborant aquesta organització (AR6), conjuntament amb un primer informe sobre les bases científiques del canvi climàtic, presentat el 9 d’agost de 2021, i un informe sobre mitigació que es publicarà a principis d’abril d’enguany (a data de tancament d’aquest escrit encara no hi ha fixada una data concreta).
En el primer treball, elaborat pel seu Grup de Treball I, l’IPCC alerta sobre un escalfament ràpid a tot el sistema climàtic i a totes les regions del planeta, així com del fet que els canvis observats en el clima no tenen precedents en milers d’anys o centenars de milers d’anys. A més, conclou que alguns d’aquests canvis no es podran revertir en una escala temporal de diversos segles o mil·lennis (per exemple, l’increment del nivell del mar). L’informe, a més, destaca que les activitats humanes, a través de l’emissió de gasos amb efecte d’hivernacle, són la causa directa de l’augment de temperatura a escala global d’1,1ºC des del període 1850-1900, i també alerta que la temperatura mitjana del planeta assolirà o superarà un escalfament de 1,5ºC durant els propers 20 anys.
L’informe presentat el 28 de febrer, elaborat pel Grup de Treball II de l’IPCC, avalua els impactes del canvi climàtic, tant a escala global com regional (Europa, la Mediterrània, etc.), i analitza les vulnerabilitats i les capacitats de la biosfera i les societats humanes d’adaptar-se al canvi climàtic. Finalment, i això és important, també avalua els límits que té aquesta adaptació. És a dir, fins a quin punt, fins a quins escenaris, és possible continuar adaptant-nos al canvi climàtic.
És impossible reproduir en aquest breu article tots els missatges continguts a l’informe. No obstant això, intentarem presentar alguns dels més rellevants i sobre els quals cal prendre bona nota. En primer lloc, l’IPCC observa que el canvi climàtic induït per l'home ha causat impactes adversos generalitzats. Entre 3.300 i 3.600 milions de persones (dels 7.900 milions que habiten el planeta) viuen en contextos molt vulnerables al canvi climàtic i una gran proporció d'espècies animals i vegetals també presenten una alta vulnerabilitat.
D’altra banda, l’IPCC destaca que s'observa una afectació desproporcionada en les persones i els sistemes més vulnerables en tots els sectors i regions del món, i que la vulnerabilitat dels ecosistemes i de les persones al canvi climàtic difereix substancialment (d’una regió a una altra, però també dins d’una mateixa regió) com a conseqüència dels patrons de desenvolupament socioeconòmic, les desigualtats i la marginació social, l’ús insostenible del sol i dels oceans, entre altres factors.
A més, segons apunta l’informe els impactes del canvi climàtic i els riscos associats a aquest fenomen són cada cop més complexos i més difícils de gestionar. També preveu que es produeixin simultàniament múltiples perills climàtics i que es produeixi la interacció de múltiples riscos climàtics i no climàtics, fet que augmentarà el risc global i els riscos en cascada entre sectors i regions. Així mateix, destaca que l’augment dels extrems meteorològics i climàtics ha provocat impactes irreversibles i els sistemes naturals i humans es veuen empesos cap a escenaris on se supera la seva capacitat d'adaptació.
És a dir, amb les projeccions d’increment de la temperatura a escala global les pèrdues i els danys augmentaran i els sistemes humans i naturals arribaran a escenaris on no serà possible adaptar-se. A aquesta observació se suma la constatació que malgrat s’han fet adoptat mesures d’adaptació, aquestes s’han fet de forma desigual i moltes d’elles han prioritzat la reducció del risc climàtic de forma immediata i a curt termini, fet que ha comportat una reducció de les oportunitats d’impulsar una adaptació transformadora. En aquesta mateixa línia, l’informe destaca que hi ha evidències d’una mala adaptació en molts sectors i regions, que incrementat la vulnerabilitat i l’exposició als riscos climàtics i han agreujat les desigualtats existents.
Per tot això, i davant de l’observació inequívoca que el canvi climàtic ja ha alterat els sistemes naturals i humans –altament interdependents-, de la projecció de riscos i de tendències més de vulnerabilitat, i de la constatació que hi ha llindars a partir dels quals l’adaptació no és possible i que, a més, hi ha hagut pràctiques de mala adaptació, l’informe destaca la urgència d’impulsar una adaptació transformadora per incrementar la resiliència dels sistemes naturals i humans al canvi climàtic. Una adaptació plantejada a partir d’actuacions amb visió a llarg termini, inclusives, multisectorials, planificades i aplicades de forma flexible.
En definitiva, una adaptació transformadora urgent. Tan urgent com ho continua sent la mitigació de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle amb mesures fortes i decidides. Som conscients del repte-majúscul- que tenim al davant? I malgrat la sensació de vertigen que pot generar, estem disposats a entomar-lo? I estem preparats per fer-ho? Preguntes importants que requereixen respostes unívoques. Per respondre-les, pensem en el cost de la no actuació. Serà (o seria) superior al cost de les mesures necessàries per fer aquesta adaptació transformadora. De ben segur.
