Des del setembre passat, NTT Data a Barcelona opera en unes noves oficines al 22@. Són 20.000 metres quadrats pensats per al confort dels empleats que combinen el teletreball i la presencialitat d’una manera molt flexible. “La gent està encantada”, assegura el Soci director de la companyia, l’enginyer industrial i membre de junta d’Enginyers Industrals de Catalunya, Xavier Rovira (Barcelona, 1971) en aquesta entrevista a Fulls d’Enginyeria on valora el nou edifici i reflexiona sobre el moment actual. Davant l’auge de la intel·ligència artificial, Rovira està convençut d’estar davant una “revolució absoluta”. Creu, també, que Barcelona continuarà acollint noves empreses que operaran arreu del món des de la capital catalana.
 

Com és aquest nou edifici al que us heu traslladat i què volíeu aconseguir amb tot el que heu decidit?

El nou edifici és el resultat d'un projecte de fa 4 o 5 anys, quan vam decidir unificar les onze ubicacions que teníem a Barcelona en una de sola. És un edifici singular al 22@ de més de 20.000 m² i hem dissenyat un espai on la nostra gent no només vingui a treballar. S'han tingut en compte temes com l'ergonomia, la confortabilitat i s'han habilitat zones que permetin a la gent no només venir a treballar i estar fent feina, sinó en ser espais per poder col·laborar en format híbrid.

Com ha anat l’adaptació, des del setembre?

Des d'un punt de vista d'ús jo et diria que la gent està encantada. Els espais són molt còmodes i confortables per treballar i fer reunions. Hem parat atenció a com són els llocs de treball, com la gent està en contacte l'un amb l'altre oferint espais polivalents i híbrids, i està funcionant molt bé. A banda d'això, hem mirat també de dotar de serveis a l'oficina. Tenim un restaurant, una cantina, vestidors, pàrquing per bicicletes i patinets. Hem mirat de fer la vida fàcil a la gent que treballa a Barcelona.

Els treballadors transmeten que estan contents amb el canvi?

La veritat és que sí. És cert que el teletreball ha vingut per quedar-se és un tòpic però nosaltres tenim un model de teletreball flexible. Partim del 60% de teletreball i el 40% de presencialitat. Cada treballador ho ajusta en funció dels seus companys i de les necessitats del client. La gent està teletreballant molt i l'ús de l'edifici ara mateix està en una ocupació del 50%, però l’equip està venint i està content.

També dona una imatge renovada pels clients que venen aquí...

L'edifici té dos tipus de missatges. Una part són en clau interna i els altres tenen a veure amb el que volem transmetre a l'ecosistema de Barcelona, on som una de les companyies més rellevants o als clients. Hem volgut fer un homenatge al talent i tenim un espai, al Living Lab, que és el centre de co-innovació i de showroom per a clients, on tenim un teaser a l'edifici. Addicionalment, presentem la història d'un munt de personatges rellevants a la ciència i a la tecnologia i on expliquem les seves contribucions. A més, hem dissenyat uns espais de treball amb clients on expliquem la història d'algun d'aquests personatges. És complicat explicar-ho, s’ha de veure!

Sou una empresa important en el sector tecnològic. Aquí a Catalunya fa temps que està en auge, però, encara estem creixent?

Barcelona com a ecosistema de talent i de tecnologia està creixent i les perspectives continuen sent bones. En el darrer NTT Data City Talent Index on es valora la posició de Barcelona i es demostra que està avançant i té una bona posició, millorable, però una bona posició. El nostre mercat encara és petit; tots pensem en Silicon Valley i els Estats Units, però n'hi ha altres, tant a Europa com a Àsia. Les companyies encara trien Barcelona com un lloc on ubicar-se i es preveig que els propers cinc o deu anys continuaran instal·lant-se companyies aquí amb hubs per donar serveis en l'àmbit mundial. Per tant, no em preocupa el creixement de Barcelona perquè en termes relatius tenim molt marge per créixer i tenim un ecosistema universitari i d'escoles de negoci i de companyies molt potent, que és tractor.

Són aquests els motius per als quals les empreses venen cap aquí o hi ha altres factors?

És una combinació de factors. Hi ha un primer factor que té a veure amb l'estil de la ciutat: el clima, la confortabilitat, algunes àrees de millora com la mobilitat o les condicions sociolaborals en un entorn europeu són avantatges de la ciutat. Per tant, un punt és l'estil de vida. També és important el clima, la mena de ciutat que tenim, els serveis i transports públics. N'hi ha un altre, que és el talent que generem. Les universitats que generem, la Politècnica, l'Autònoma, la Central, la Pompeu Fabra, l'Iese, Esade, l'ISDI, les escoles de negoci, generen talent i també atreuen talent de fora per formar-se, no només per venir a treballar. Aquestes són les dues causes primàries.

I hi ha crisi al sector? Grans tecnològiques han anunciat acomiadaments...

Les companyies que han anunciat acomiadaments són vinculades a plataforma o a producte, no a serveis professionals com nosaltres, que han crescut molt en els darrers anys. Potser s'han sobredotat de capacitats i que ara estan fent certs ajustos que s’haurà de veure com acaben. Recentment, un gran competidor nostre, Accenture, ha estat la primera companyia semblant de serveis professionals que ha comunicat acomiadaments a posicions en àrees de suport i estructura. Haurem de veure com evoluciona.

Però no creus que sigui una tendència amb l'ecosistema català?

En absolut. És cert que estem en un entorn socioeconòmic complex i des de fa mig any estem esperant una gran recessió, de la qual no som aliens. Cap sector seria aliè a una gran recessió. Però no s'acaba de produir. Les perspectives que tenim nosaltres és continuar creixent a doble dígit en el context europeu, però parem molta atenció al que vagi passant properament.

Hi ha un debat sobre la taula de la manca d'enginyers... Us costa incorporar-ne de nous enginyers als vostres equips?

Crec que és evident. Hi ha multitud d'estudis que posen damunt de la taula la falta de vocacions, no només tecnològiques o d'enginyers informàtics o de programadors, sinó de vocacions científico-tecnològiques amb caràcter general. Però, concretament, falten enginyers i programadors. Fa temps que es parla de la guerra del talent. Nosaltres estem competint en aquest mercat mirant d'explicar per què som una companyia genuïnament diferent. Té a veure amb el que oferim aquí, un entorn de desenvolupament professional on el propòsit està molt vinculat a les persones i una sèrie d'actituds i de valors que s'han de viure. Aquests valors tenen a veure amb la llibertat, l'autonomia, l'apoderament de la gent i el creixement personal. Les noves oficines tenen molt a veure amb això.

Amb tot aquest valor afegit no us costa convèncer enginyers que vinguin a vosaltres?

En el darrer any a l'estat espanyol vam créixer unes 3.000 persones. I a Barcelona, en el darrer any, vam estar contractant de mitja mensualment unes 50 persones. No és fàcil, però estem aconseguint anar incorporant gent i que la incorporació de la gent ens permeti estar creixent a doble dígit en l'àmbit d'ingrés. A Barcelona gairebé cada setmana tenim un curs d'entrada on fem la benvinguda. I és gent de més de 50 nacionalitats.

No volia desaprofitar l'ocasió per preguntar-te si l'auge de la intel·ligència artificial, la paraula de moda, us porta més feina o no...

Això dona per una resposta d'una o dues hores! Nosaltres treballem amb tot el tema de business, intelligence, data analytics i intel·ligència artificial des de fa anys. És una de les pràctiques que tenim dins de la nostra unitat de tecnologia. En el nostre Living Lab, a escala global de NTT Data, és on tenim instal·lat el centre d'excel·lència amb més de 100 enginyers d'intel·ligència. Recordo l'anècdota que Microsoft va publicar l'anunci que instal·laria un centre d'intel·ligència artificial a Barcelona amb 40 o 50 enginyers. El meu tweet a les xarxes es va centrar a convidar per col·laborar des del nostre centre d'excel·lència on ja tenim més de 100 enginyers a Barcelona. 
Estem en una revolució absoluta i potser no en som conscients perquè hi estem immersos. Probablement, es necessitarà perspectiva que no serem capaços de tenir d'aquí a unes dècades per veure el canvi que va suposar la tecnologia. Ja donem per natural coses com utilitzar internet o tenir un supercomputador a la butxaca dels nostres pantalons, els telèfons mòbils, però encara no ha acabat la revolució que hem viscut. La cirereta al pastís, o tot el pastís sencer són els temes d'intel·ligència artificial en què treballem i potser ens relacionem.

Sí? Tant?

Estem veient només la punta de l'iceberg. Qualsevol revolució tecnològica comporta oportunitats i amenaces, com ho va comportar la revolució industrial i la pèrdua de llocs de treball a la manufactura, per exemple. Però estic segur que sortiran noves professions per domar la intel·ligència artificial, per ser capaç de fer servir-la amb criteri. Jo només veig oportunitats. No ens traurà la feina, sinó que ens en donarà més. És cert que es parlen de certs perills respecte a la intel·ligència artificial, que no els vull menystenir. Gent com el professor Hinton, un referent en temes d'intel·ligència artificial, recentment ha abandonat Google per poder parlar lliurement dels riscos que li veu. Per tant, hem d'estar amatents, però jo soc eminentment optimista.