El Doctorat a Catalunya: tendències actuals i reptes de futur en l’àmbit de l’enginyeria
Poc a poc anem deixant enrere la idea que estudiar un doctorat en l’àmbit de l’enginyeria serveix únicament per fer carrera acadèmica. De fet, segons un estudi publicat recentment per AQU Catalunya, les empreses ocupen més de la meitat dels titulats (55%). La resta treballen a la universitat (28%) o en centres de recerca (17%); essent el percentatge d’ocupació total del 96% (98% en l’àmbit de l’enginyeria). Si observem l’evolució en els darrers 10 anys, a Catalunya el percentatge de llocs de treball en l’empresa ha augmentat un 19% des de l’any 2014.
Un dels factors que expliquen aquest canvi de tendència és el Pla de Doctorats Industrials de la Generalitat, que enguany ha celebrat el seu 10è aniversari. Es tracta d’un programa que finança el desenvolupament d’un projecte de recerca estratègic de l’empresa. El doctorand o doctoranda es forma com a investigador a la pròpia empresa. Això sí, sempre en col·laboració amb una universitat o centre de recerca. D’aquesta manera es transfereix coneixement i es contribueix a incrementar la relació entre l’entorn industrial i l’entorn acadèmic. Actualment, aproximadament el 8% de les tesis llegides a la UPC ho fan en el marc d’un doctorat industrial. Un dels atractius d’aquesta modalitat del doctorat és l’elevat grau d’innovació i l’aplicabilitat de la recerca, així com les habilitats transversals que adquireixen aquests estudiants pel fet d’estar exposats als dos entorns (acadèmic i empresarial).
De fet, la formació integral dels doctors i doctores, tant en l’àmbit científic com en altres competències transversals, és un dels elements més rellevants d’aquests estudis. La capacitat de planificar la recerca i generar nou coneixement, juntament amb la formació en altres aspectes com l’ètica i la ciència oberta, la innovació i valorització de la recerca, l’emprenedoria, la docència, etc., fa que el perfil del doctor o doctora sigui únic en el mercat laboral. A tot això s’hi ha sumar l’esforç i perseverança personals que exigeix un projecte de recerca que sol tenir una durada d’entre 3 i 5 anys. De totes maneres, segons l’estudi d’AQU Catalunya només 1 de cada 3 doctors (31%) ocupats a l’empresa realitzen funcions relacionades amb la recerca. En canvi, el 80% dels doctors que treballen a la universitat o centres de recerca estan fent funcions pròpies del seu nivell educatiu.
Pel que fa a la distribució de tesis doctorals per àmbit de coneixement, actualment el 19% de les tesis llegides a Catalunya corresponen a l’àmbit de l’enginyeria. De les quals, el 70% són llegides per homes i el 30% per dones. Aquesta dada és clarament inferior a la mitjana catalana on les dones doctorades representen més de la meitat del total de titulats (51%). Tot i els esforços fets en diferents programes de captació de talent femení per a graus i màsters, és trist constatar que a la UPC en l’àmbit del doctorat aquesta fotografia pràcticament no ha variat en els darrers 10 anys.
També és remarcable que els estudis de doctorat són generalment els que presenten un major grau d’internacionalització. D’una banda, hi ha un elevat percentatge d’estudiantat internacional. Per exemple, a la UPC el 55% dels doctorands matriculats són estrangers, essent Iran (6,9%), Xina (6,6%) i Itàlia (4,5%) els tres països que aporten més doctorands després d’Espanya (45%). Per altra banda, en els darrers 10 anys, un 27% de les tesis llegides a la UPC han obtingut la menció internacional, cosa que significa que han comptat amb una estada de recerca a l’estranger durant un mínim de 3 mesos. Les estades internacionals, juntament amb la participació dels estudiants en congressos i escoles d’estiu, així com la col·laboració amb institucions estrangeres permeten als doctorands i doctorandes assolir un elevat grau de competència en anglès i els faciliten l’obertura a altres cultures.
Un cop llegida la tesi doctoral, els doctors i doctores valoren amb un notable alt (8,1) la satisfacció general amb el seu lloc de treball i un 82% repetirien els estudis de doctorat. De totes maneres, d’entre els que no repetirien, els principals motius són la manca de sortides professionals i la precarietat laboral durant el doctorat. Precisament aquesta és la cara negra del doctorat a Catalunya. I és que el sou d’un estudiant de doctorat és d’aproximadament 1.200 € mensuals. Per tant, a pesar de les millores aconseguides, encara hi ha molt camí per recórrer, tant pel que fa a la remuneració, com a la paritat de gènere en l’àmbit de l’enginyeria. A aquests dos punts s’hi ha d’afegir que estudis recents d’àmbit internacional indiquen una prevalença d’estudiants de doctorat amb depressió i ansietat del 24% i el 17%, respectivament. Per tant, als punts que tradicionalment s’han identificat com a febles, cal sumar-hi la necessitat de millorar la salut mental dels doctorands i doctorandes.
