La sostenibilitat mal entesa

Com a tècnic i coneixedor de sistemes de generació d’energia, sistemes constructius i models de certificació energètica, fa molt de temps que em qüestiono que els models de sostenibilitat que s’imposen com a decret llei o com a tendència “fashion”, són sostenibles a curt termini o limitats. N’exposo uns quants:

Zona de Baixes Emissions: Se’ns imposa unes zones on un cotxe que no té etiqueta ecològica no accedeixi a segons quins espais. És ecològic això? El que s’hi troba, té dues alternatives; utilitzar el seu cotxe suposadament més contaminant fora d’aquesta àrea, cosa que implica que contaminarà igual. O llençar el cotxe antic i comprar-se’n un de nou, cosa que implica un gran consum energètic i contaminació en la seva fabricació, de dubtosa comparació amb la diferencia de contaminació entre el seu cotxe antic, el reciclatge de l’antic, la contaminació del nou, i la de fabricar-lo. És evident que a llarg termini, és més ecològic canviar de cotxe, però ha de venir imposat? Es farà el mateix amb els avions que aterrin a l’aeroport? I els vaixells?

Cotxe elèctric: Tenim la sensació que un cotxe elèctric és menys contaminant. I comparant un de combustió amb un elèctric, clarament, ho és. Però d’on pensem que prové l’electricitat per carregar-lo? A dia d’avui el mixt d’energia que es fabrica a Espanya, només té un 40% que prové d’energies renovables. Les altres són altament perilloses o contaminants. Per tant, quina és la diferencia entre contaminar directament amb un cotxe de combustible o un d’elèctric? Podem parlar així mateix de les bateries. Per produir-les s’emeten altes quantitats de kg de CO2, i per destruir-les o reciclar-les es requereix així mateix molt de CO2 i són altament contaminants. Estem segurs que la balança es declina cap a la zona ecològica?

Construccions de fusta: S’ha posat de moda les construccions de fusta per a habitatges unifamiliars, i més recentment per a edificis de més entitat. Deixant de banda que la vida útil d’aquestes construccions és molt més curta que una construcció convencional, és evident que la fusta requereix de menys energia per produir elements constructius, i el seu reciclatge és biodegradable. Però algú s’imagina que totes les construccions es realitzessin així? Al cap de dos dies no tindríem boscos. És sostenible això? Una casa requereix entre 30 i 40 arbres adults que triguen 20 anys a créixer. La desforestació al nostre país ja va superar fa molts anys el punt de no retorn, i ara consumim de la selva tropical. On està l’ecologia en aquest cas? Es pot potenciar aquest tipus de construccions, però desvestim de mala manera un sant per vestir-ne un altre.

Geotèrmia: En països on predomina el fred, els sistemes de geotèrmia tant de cicle obert o tancat, són sistemes que funcionen. També poden funcionar sistemes de cicle obert (intercanvi de calor mitjançant captació d’aigua directe) en zones més càlides. Però a Espanya, un sistema de geotèrmia de cicle tancat, amb el nostre clima, i el cost que té la seva instal·lació i el seu manteniment, és absolutament impossible tenir un període de retorn abans de 25 anys. Degut al seu baix rendiment, s’acostuma a complementar amb sistemes elèctrics o de gas... Així doncs, sense que el funcionament sigui gran cosa de l’altre món, i la despesa és més que desproporcionada, tampoc ens trobem en un sistema massa sostenible.

Plaques solars tèrmiques: Són les que escalfen aigua de consum amb el sol. Han estat la primera gran iniciativa per estalviar consum energètic a les nostres llars des de fa anys. No obstant, tenen períodes de retorn de la inversió en comparació amb una caldera de gas de l’entorn de 15 anys. En moltes comunitats, en les que no hi ha ningú que se’n preocupi, acaben deixant de funcionar per una mala instal·lació o mal manteniment molt abans... És evident que és millor que cremar gas o consumir electricitat, però poques vegades s’acaba aconseguint l’objectiu de sostenibilitat desitjat. Derivada d’aquesta situació, com a mesura sostenible imposades als habitatges, es requereixen els sistemes d’aerotèrmia, més eficients i que solen donar menys problemes que les plaques.

Plaques solars fotovoltaiques: Aquestes són les que ens proporcionen electricitat. A dia d’avui tenen preus molt competitius i obtenim períodes de retorn molt bons, i més si es compta amb algun tipus de subvenció per part dels governs locals o estatals. Diríem que és de les coses més sostenibles, però... precisament aquesta solució va ser prohibida per l’estat espanyol amb l’anomenat “impost al sol” segons el decret llei 900/2015 del ministre Soria (derogat al 2018), on el productor d’electricitat havia de pagar elevats impostos per captar energia solar i injectar-la a la xarxa. És a dir, que un dels models més sostenibles que tenim al nostre abast, es va bloquejar per un govern incapaç... Afortunadament, a dia d’avui, aquesta llei ja no és d’aplicació, i deixant de banda si s’obté una subvenció o no, aquest camí es bo.

Aerogeneradors: El vent es un gran productor d’electricitat, i és una molt bona opció a gran escala. Com a grans inconvenients, tenim l’impacte ambiental on tenim molt a dir... Volem veure un mar, desert o zona boscosa ple d’aquest molins de vent generant energia neta, o preferim seguir contaminant el planeta? La decisió no es fàcil, però s’hi ha de posar sentit comú. El món evoluciona, el món ha de deixar de contaminar, i per molt que ens dolgui trobar-nos molins de vent, haurem de claudicar, i donar via lliure a l’expansió d’aquest sistema.

Per descomptat, cal promoure accions que redueixin l’impacte ambiental en el nostre planeta. Tota acció es bona, però que no ens ceguin les modes o els decrets que s’imposen sense contrastar la seva eficiència energètica o la seva sostenibilitat real. El món tècnic i científic ha de ser consultat i escoltat. No podem posar el futur del nostre planeta en mans partidistes, interessos econòmics o polítics. No es necessiten més venedors de fum o ecologistes que no veuen més enllà... ens hi juguem molt! Cal fer un front comú, cadascú de nosaltres hem de mirar en les petites coses que podem fer cada dia per minimitzar el consum d’energia, l’ús de plàstics o infinitat d’accions quotidianes que minven la vida del nostre món. I el món empresarial ha de guanyar el pols als beneficis econòmics traslladant-los a beneficis socials en matèria de sostenibilitat en la mesura del possible. Això ha de venir promogut, regulat i imposat per un entorn politico-científic amb seny.

Aquesta es la única manera que tenim de llegar a les següents generacions amb el nostre bé més preuat. La vida a la Terra.