Des que el 26 de febrer passat, Catalunya va diagnosticar el primer cas de coronavirus al país, el sistema sanitari ha viscut tota una revolució per intentar donar resposta a les necessitats constantment canviants del moment que han sobrepassat tota previsió. La pressió en l'assistència sanitària s'ha hagut de traduir sobretot en més personal sanitari però també han hagut d'implicar canvis en la manera d'actuar i treballar dels hospitals per poder multiplicar la seva capacitat, i inventiva a l'hora per exemple, de resoldre la manca de respiradors per als pacients o idear en impressió 3D, equips de protecció per als professionals de manera ràpida, fàcil i efectiva. L'enginyeria, doncs, ha tingut un paper molt rellevant al llarg d'aquestes primeres setmanes d'estat d'alarma i ha posat de manifest la seva utilitat a la societat i la seva vocació de servei.
Sense anar més lluny, els departaments d'infraestructures dels centres sanitaris s'han vist obligats a repensar pràcticament d'un dia per l'altre, l'estructura de les UCI, de les unitats d'hospitalització i de la resta de serveis. L'enginyera Esther Tomàs ha liderat els canvis que ha hagut de fer Vall d'Hebron on, en poques setmanes, s'ha passat de la setantena de llits d'UCI als prop de 300. L'anul·lació de l'activitat sanitària no urgent ha facilitat la tasca però els espais s'han hagut de reconfigurar a molta velocitat, amb les limitacions que comportava la necessitat de tenir entrada de gasos i algunes especificitats físiques imprescindible, i per tant, es van haver de fer ''trasllats en cadena''. Assegura que és com ''canviar la roda d'un tren en marxa''. En línies similars ho ha vist David Barrachina, cap d'Infraestructures, Manteniment i Serveis Hotelers en Consorci Sanitari del Maresme, que ha fet la mateixa tasca a l'Hospital de Mataró, que descriu com ''enginyeria de processos'', tots els trasllats que s'han hagut de fer per ampliar l'UCI de 14 a 35 llits i dotar el centre de prou llits d'hospitalització per respondre a la pandèmia.
Per una altra banda, els centres tecnològics, empreses i centres hospitalaris han treballat colze a colze per crear nous respiradors de campanya i poder donar resposta a la necessitat del sistema sanitari. L'Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS) ha homologat cinc models diferents de respiradors, com per exemple el que el mateix CatSalut va encarregar a Leitat i que ja està en cinc hospitals com a material de retén en cas de necessitat. Seat també va donar llum a un respirador produït a les seves instal·lacions amb l'Oxygen, ideat per Protofy.xyz., Eurecat, Nissan i QEV Technologies s'han unit per fer el Q-Vent, GPA Innova ha produït el Respira i l'empresa GasN2 ha creat el DAR (Dispositiu Autònom de Respiració).
L'espai, els llits i els respiradors però, no han estat l'únic problema dels hospitals aquest darrer mes i mig. En pocs dies els centres hospitalaris, després de l'inici de la pandèmia, així com també altres espais com les residències de persones grans, van constatar que no hi havia prou material de protecció per garantir la seguretat dels professionals. Les iniciatives basades en la impressió 3D es van multiplicar i van requerir la coordinació del CIM-UPC per evitar ''desbordar-se''. Així ho explica el director d'aquest centre, Felip Fonollosa, que reconeix que centres tecnològics, escoles, laboratoris i centenars de particulars es van posar a produir mascaretes, viseres, salvaorelles, obridors que estalvien tocar la porta amb la mà i fins i tot peces concretes de respiradors. Poder compartir el disseny, personalitzar-lo en funció de les necessitats i produir-lo de forma immediata ha situat, diu Fenollosa, el 3D en la seva ''majoria d'edat''.
En l'àmbit pròpiament mèdic, la bioenginyeria també ha estat protagonista. L'Institut de Bioengineria de Catalunya (IBEC) ha participat en un estudi que ha identificat un fàrmac capaç de frenar els efectes del coronavirus. Ho ha fet a partir de la creació de minironyons humans i comprovar i estudiar el comportament del virus en cèl·lules humanes i també, del fàrmac que podria arribar a reduir fins a 5.000 vegades la capacitat de rèplica del virus a l'organisme humà perquè actua com a ''porta falsa d'entrada''. L'assaig s'ha començat amb 200 pacients de covid-19 amb afectacions severes.
Enginyers voluntaris
L'emergència sanitària també ha deixat veure la vessant més solidària del col·lectiu d'enginyers. Des del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya s'han reclutat una quinzena de joves enginyers disposats, en un primer moment, a acompanyar el personal sanitari en la posada en marxa dels respiradors de campanya de Leitat, en cinc hospitals. La davallada de la pressió assistencial va provocar que aquest servei no fos necessari però la predisposició d'aquests professionals els ha permès participar a una altre voluntariat, en aquest cas, configurant telèfons mòbils i tauletes perquè fossin utilitzades per pacients ingressats en hospitals i residències geriàtriques.
