Tot i que encarem un 2025 amb nous desafiaments i, esperem, més innovació, a Fulls d’Enginyeria ens agrada destapar què atrau més als nostres lectors i seguidors. Per això, hem volgut mirar enrere per recopilar els 10 articles més llegits del 2024. N'hi ha de temàtica diversaEnguany s’han tractat una gran diversitat de temes que aborden qüestions clau, com la transició energètica i hídrica, la innovació tecnològica, els reptes laborals en l'enginyeria, així com la inclusió de les dones en un sector tradicionalment masculí. També han destacat opinions de referents del sector com Marc Oliva o David Pedrerol, els quals han aportat la seva visió de la realitat. Al llarg dels mesos, amb la secció d'entrevistes hem pogut parlar amb 28 professionals diferents, des de veterans com Joan Torres i Miguel Carbó, fins recentment titulats com Sílvia Armengol o Martí Domínguez, i hem impulsat emprenedors, donant a conèixer 19 empreses emergents. A més, hem cobert 20 projectes innovadors, amb noves tecnologies aplicades en el Sincrotró Alba, bonÀrea o Almirall, i 38 reportatges on hem analitzat a fons diferents temes d’actualitat. Des de la urgència de canviar el model econòmic i ambiental fins als projectes innovadors de joves enginyers, les publicacions de Fulls d’Enginyeria han volgut reflectir el dinamisme i la complexitat de l'enginyeria actual.
Ara sí, us deixem amb els articles més llegits
En aquesta Opinió, Marc Oliva destaca que els reptes ambientals han de ser la prioritat màxima, ja que hem perdut temps valuós per actuar davant del canvi climàtic, l'escassetat de recursos i la sostenibilitat. Ressalta la urgència de descarbonitzar sectors clau com la indústria, la mobilitat i l'energia, i subratlla la importància de garantir l'accés a aigua i energia de manera equitativa i eficient. Assegura que la transició cap a una economia circular, la protecció del capital natural i l'adaptació a nous models de producció i de consum són imprescindibles. A més, emfatitza que les polítiques ambientals han de ser transversals i rebre el nivell polític adequat, amb plena autonomia i autoritat, per fer front eficaçment a la crisi ecològica.
El Col·legi Oficial d’Enginyers Industrials de Catalunya (COEIC) defensa els professionals implicats en les obres de l’Espai Barça, destacant la solvència de les empreses encarregades de la direcció de l’obra. El COEIC lamenta que algunes opinions i mitjans hagin posat en dubte la capacitat d’aquestes professionals per complir els objectius de temps, costos i qualitat, malgrat que el projecte s’està executant amb èxit i adaptant-se a les dificultats inherents a una obra d’aquesta magnitud.
L'Engihack 2024 va fer destacar diversos projectes innovadors, entre els quals el guanyador va ser EcoShower, creat per estudiants de l'ETSEIB. Aquest sistema busca reutilitzar l'aigua de la dutxa desviant-la a un dipòsit per a altres usos, com regar les plantes o netejar. La competició va ser una mostra de la creativitat i energia dels joves enginyers, amb l'objectiu de continuar en la pròxima edició.
Aquest article exposa els enginyers al Parlament de Catalunya després de les eleccions del 12-M. Tot i que la majoria dels diputats tenen formació en Dret, alguns tenen formació tècnica, com Joan Canadell i Salvador Vergés, enginyers industrials i de camins, respectivament. També hi ha diputats amb títols d'enginyers tècnics i en ciències físiques. Enginyers Industrials de Catalunya demanen més presència d'enginyers en els òrgans de decisió per aportar rigor i coneixement en les polítiques públiques, especialment en els àmbits tècnics.
David Pedrerol compara la rivalitat històrica entre enginyers i arquitectes amb un ballet entre funcionalitat i estètica. Tot i que les dues disciplines comparteixen l'objectiu de construir, els enfocaments són diferents: els arquitectes prioritzen la creativitat i el disseny artístic, mentre que els enginyers se centren en la seguretat i l'eficiència. Aquesta divergència, lluny de ser un obstacle, ha impulsat la innovació i creació d'obres destacades. No obstant això, la clau és la col·laboració entre tots dos.
Des del canvi de govern a Catalunya a l'agost, l'executiu ha nomenat diversos alts càrrecs, incloent-hi nombrosos enginyers industrials. S'han nomenat cinc enginyers industrials per gestionar àrees clau com la transició hídrica, la mobilitat, l'energia i la indústria. Concha Zorrilla lidera la Direcció General de Transició Hídrica, Josep Lluís Armenter dirigeix l'Agència Catalana de l'Aigua, i altres com Susi López i Josep Maria Serena ocupen càrrecs destacats en transport i energia. A més, altres àmbits com l'agricultura i les infraestructures digitals també compten amb enginyers. El nombre d'enginyers en el govern ha augmentat respecte a l'anterior legislatura, amb un notable increment de dones en aquests càrrecs.
Amb el Pla Bolonya, l'oferta de graus i màsters a les universitats s'ha ampliat considerablement, creant certa confusió entre els estudiants. En el cas de l'enginyeria industrial, els graduats en Tecnologies Industrials han vist una disminució en la fidelització cap al màster habilitant, el MUEI, principalment perquè molts ja treballen abans d’acabar el grau i no perceben la necessitat de continuar estudiant. Les universitats, com la UPC, estan buscant maneres d'incrementar el nombre d’estudiants que continuen amb el màster, mitjançant la conscienciació dels avantatges professionals que ofereix.
Opinió de Laura Serra sobre la necessitat de promoure la visibilitat de les dones en el món de l'enginyeria. Tot i els avanços en la participació en àmbits acadèmics i professionals, l'enginyeria continua sent un sector amb una representació femenina molt baixa, amb només el 26,1% de les graduades. Serra destaca que la percepció de l'enginyeria com una carrera masculina és un estereotip arrelat, i que cal fomentar la diversitat mitjançant l'educació, el suport de mentores i la creació de models a seguir. L'objectiu és aconseguir una major inclusió i que les dones puguin contribuir a la innovació tecnològica en igualtat d'oportunitats.
Maria Dolors Valero, Carmen Torralva i Greys Guamán són tres dones de diferents generacions que han viscut la seva carrera a l'enginyeria industrial en un món majoritàriament masculí. Tot i que les condicions han millorat, encara existeixen barreres, com els sostres de vidre en l'empresa privada o les dificultats per equilibrar la vida laboral i familiar. Valero destaca els avenços en la igualtat, especialment amb l'ampliació dels permisos de paternitat, però reconeix que els reptes persisteixen, com la manca de paritat en les carreres tècniques. Guamán veu el món de l'enginyeria com una oportunitat desafiant i creu que les noies s'hi han d'introduir per contribuir a canviar el món.
En els darrers anys, Catalunya ha experimentat una sequera prolongada, amb reserves d'aigua en mínims històrics, però gràcies a la dessalació i la regeneració d'aigua, s'han pogut garantir subministraments. Els experts consideren que aquestes tecnologies seran essencials per afrontar el canvi climàtic. La "transició hídrica", com la defineixen, implica canvis en la manera de gestionar l'aigua. La dessalació ha baixat costos gràcies als avenços tecnològics, i s'advoca per complementar-la amb altres solucions com la regeneració i l'ús d'aqüífers. El canvi cap a un model hídric més diversificat i sostenible és imprescindible, i es demana una planificació a llarg termini per garantir la seguretat hídrica al país.
