Només en els primers dies de 2021, un augment sobtat dels preus de l’electricitat ja va fer entreveure que els mesos que vindrien a continuació podien ser, si més no, moguts energèticament parlant. I així ha estat. Sense cap mena de dubte, l'energia ha estat protagonista aquest any que tanquem. El preu de l’electricitat trencant rècords, la factura de la llum i el nou sistema de PVPC, les apagades, la transició energètica i el decret de renovables han ocupat titulars i portades als mitjans de comunicació com no ho havien fet mai. Des de Fulls d’Enginyeria hem volgut fer un petit recull.
Filomena, l’inici de tot
La borrasca Filomena i l’onada de fred que la va acompanyar van ser les primeres culpables de l'augment del preu de l'energia. Amb temperatures baixes, poc sol i poc vent, el preu de l’electricitat es va enfilar la primera setmana de gener fins als 114,89€/MWh, un preu que no s’assolia des del 2014 però que dotze mesos després, sembla irrisori. El motiu, la necessitat de recórrer a les energies tradicionals per donar resposta a una alta demanda. El preu del gas natural començava així, a marcar l’encariment dels subministraments elèctrics en un mercat marginalista en el qual, la darrera tecnologia – en aquest cas, cicles combinats- marca el preu final.
Talls de subministrament
Aquest primer augment de preus va anar acompanyat de talls de llum en algunes zones o barris del país. Des d’Enginyers Industrials de Catalunya es va advertir que en la major part dels casos, era degut als pics de consum que es donaven en unes infraestructures de baixa tensió que han estat “la ventafocs” del sistema.
Però l’hivern no ha estat l’única estació amb aquests talls. A l’estiu, també en una setmana de consums elevats, també es va patir un tall de subministrament elèctric amb origen a la xarxa elèctrica francesa. Va ser el 24 de juliol a les 16:35h i va afectar sobretot al sistema elèctric peninsular. Tot i durar poc més d’una hora, Enginyers Industrials de Catalunya va elaborar l’informe ‘La interrupció del servei elèctric del 24 de juliol. Interrogants que desperta’ amb les conclusions que se’n podien extreure i la necessitat d’avançar cap a la transició energètica.
Canvis en la factura
El 2021 també es recordarà per un canvi històric en la factura de l’electricitat. L’1 de juny va entrar en vigor per a la major part de consumidors una nova metodologia de càlcul dels costos de l’electricitat. Els peatges han passat a ser fixats per la CNMC mentre que els càrrecs, depenen ara del Ministeri, un concepte que engloba les compensacions que es tenen en compte per poder assumir el dèficit tarifari o incentivar les renovables. Són conceptes que suposen el 40% de la factura i amb aquesta modificació, passen a dependre de la potència contractada i l’energia consumida.
Però el més visible per als particulars era que aquesta nova factura tenia en compte la franja horària i establia diferents preus en funció d’això. Així, entre les 10:00 i les 14:00 i entre les 18:00 i les 22:00 l’electricitat s’ha començat a pagar molt més alta que entre les 08:00 i les 10:00 i entre les 22:00 i les 00:00, les anomenades hores pla, i encara més alta que entre les 00:00 i les 08:00, les hores vall, quan s’estableix com la franja més econòmica.
Preus de rècord
Amb tot això, el 2021 ha estat un any de records en els preus que registra l’Operador del Mercat Ibèric d’Energia (OMIE) i que s’apliquen al mercat de preu regulat. El gener es va arribar als 114€/MWh i ja era una xifra elevada però el preu mitjà no ha donat treva. Durant tot el primer semestre va oscil·lar entre els 30 i els 100 €/MWh però a partir de l’estiu, i sobretot l’agost, l’escalada s’ha anat consolidant, tal com es pot veure en aquest gràfic que engloba el preu mitjà mensual fixat per l'OMIE.
Així, al setembre, es van registrar mitjanes de 155€/MWh però menys d’un mes més tard, el 7 d’octubre, s’assolien xifres record de 320. Durant el desè mes de l’any, la mitjana per sobre dels 200€/MWh no va ser estranya i va donar pas a un novembre de rècords. El 30 de novembre es tancava amb 284€/MWh. I la tendència no ha canviat al desembre. El dia 15 es van assolir els 285€/MWh, l’endemà ja eren 314, dos dies més tard 317... El dia 20 de desembre es va assolir una punta de 358€/MWh i el 23, de 399.
Les conseqüències
Si l’augment del preu de l’electricitat respon, entre altres, a l’augment del preu del gas, la indústria, el major consumidor de gas natural ha estat el sector que més ha patit les conseqüències del que Enginyers Industrials de Catalunya titlla de “crisi de sistema”. Ho advertien en un posicionament sobre la possibilitat que el preu del gas marqués l’inici d’una altra crisis. Alertaven del problema que podria suposar per Europa la no renovació d’Algèria d’un dels dos gasoductes que travessa el Marroc però que connecta el país africà amb Espanya.
Aquesta manca de subministrament no ha fet més que comprometre la situació i, entre altres conseqüències, el sector industrial ha vist incrementada la factura del gas dels 4.500 MEUR del 2020 als 18.000 d’aquest 2021. Per això, es demanaven mesures i canvis per poder mitigar l’efecte dels preus de l’energia precisament en un moment en què, després de la pandèmia, les empreses estaven en un moment de “rearrancada”.
Solucions per respondre a les pujades
Entre la nova factura i els preus que s’anaven enfilant també el mes de setembre, els experts han anat plantejat possibles solucions per combatre l’increment i evitar que se’n ressentissin les butxaques dels particulars. La Comissió d’Energia d’Enginyers Industrials de Catalunya va estudiar la situació i els problemes de l’actual sistema i van publicar un document de propostes “més globals i profundes” per posar fil a l’agulla a la problemàtica del sistema i a la crisi de preus. D’aquestes, destaquen el reforç de l’autogeneració i l’autoconsum, l’eliminació de les restriccions associades a les distàncies entre producció i consum, revisar-ne la fiscalitat o desenvolupar el marc relatiu a les comunitats d’energia. També proposaven escurçar els terminis de la planificació elèctrica, accelerar la tramitació del projecte de llei que actua sobre la retribució del CO2, accelerar l’augment de la interconnexió i capacitat d’intercanvi amb Europa o aprovar una llei perquè l’emmagatzematge i el bombeig actuï de forma competitiva, entre d’altres. Amb un caire més urgent, l’Associació i el Col·legi proposaven un nou sistema de translació del valor del preu del mercat majorista al PVPC, la consolidació de l’IVA al 10% o la modificació del repartiment dels drets d’emissió de CO2.
Dos dies després, va ser el govern espanyol qui va aprovar un decret llei per poder reduir un 22% la factura de la llum aquest 2021 i deixar-la a nivells del 2018. La vicepresidenta tercera i ministra de Transició Ecològica i Repte Demogràfic, Teresa Ribera, ho va qualificar de “pla de xoc”. La mesura més vistosa va ser la reducció dels beneficis extraordinaris d’algunes empreses elèctriques durant el període en què el preu del gas estigui a l’alça però també l’acompanyaven altres mesures fiscals i, per exemple, la limitació al buidatge dels embassaments, després de detectar les pràctiques d’algunes centrals hidroelèctriques.
I pel sector industrial, i amb l’amenaça d’una “inflació desbocada”, Enginyers Industrials de Catalunya també ha recollit una sèrie de propostes que haurien de servir per minimitzar els efectes del preu del gas i l’electricitat com ara rebaixar la fiscalitat, de forma transitòria, als hidrocarburs, fomentar els mercats a llarg termini, agilitzar l’autoconsum industrial o aplicar mesures transitòries i excepcionals sobre els drets d’emissió de CO2 als cicles combinats.
La transició energètica
El 2021 també ha suposat un cop de timó a la transició energètica a Catalunya. Amb la configuració del nou Govern, a l’estiu, Teresa Jordà assumeix el Departament d’Acció Climàtica, i l’ICAEN passa a dependre’n. Una de les mesures més rellevants que prenen tornant de vacances és la presentació del nou full de ruta de la transició energètica que aposta per un model “distribuït i centralitzat, democràtic i participat i amb cohesió del territori”. El primer pas per complir els objectius n’és la modificació del Decret de les Renovables (Llei 16/2019) que introdueix nous criteris i certs canvis per tal d’impulsar definitivament les energies renovables a Catalunya amb consens i cohesió. Tot aquest debat ha animat algunes entitats a demanar més valentia a l’executiu per fer la transició energètica, com és el cas de Pimec i Foment que van publicar un manifest per oferir-se per liderar la transició energètica i, al costat de la Cambra de Comerç de Barcelona, van reclamar la creació d’un comissionat per a la transició energètica.
El nou decret DL 24/2021 també es veu amb cert escepticisme per part d’Enginyers Industrials de Catalunya en aquest posicionament, adverteixen que no s’aconseguiran les millores necessàries per fer front a la situació climàtica si no hi ha una majoria parlamentària àmplia, una opinió que també recullen el president de l’Associació i el degà del Col·legi, Jordi Renom i Josep Canós, en el seu darrer article d’opinió: “És l’hora de la veritat si volem assolir els canvis necessaris per arribar als objectius previstos per al 2050. Si cal fer-ho millor, fem-ho millor. Però fem-ho ja. El futur no té espera.”
