L'any de la COVID-19
No hi ha cap mena de dubte que la COVID-19 ha marcat el 2020. La pandèmia ha fet aturar el món i ha posat en tensió els sistemes sanitaris d'arreu, també el català. La societat ha hagut d'acostumar-se a conceptes nous com ara confinament o distància social i l'ús de les mascaretes s'ha hagut d'assumir com a habitual. Els professionals sanitaris han estat a primera línia en la lluita contra la pandèmia però l'impacte de la COVID-19 ha anat més enllà de l'atenció mèdica: professionals de totes les àrees s'han bolcat des del primer moment i han ofert el seu gra de sorra a poder sortir de la situació que ha tensat com mai UCIs i hospitals. Els professionals de l'enginyeria no n'han estat l'excepció. Malgrat que ha estat menys visible, l'enginyeria i totes les seves cares també han tingut un paper rellevant durant els darrers deu mesos de l'any.
Sense anar més lluny, la pressió hospitalària dels mesos de març i abril es va resoldre amb solucions imaginatives dels diferents departaments d'infraestructures dels centres catalans, com Vall d'Hebron o el Clínic, però també els comarcals com el de Mataró. Reorganitzar els espais per poder acollir noves UCIs, amb les necessitats que aquestes unitats requereixen va fer una feina difícil que es va haver de dur a terme en molt pocs temps. D'aquell aprenentatge, i després del desconfinament, en va sortir la preparació per als possibles següents brots, que van començar a fer abans de l'estiu perquè els hospitals estiguessin previnguts en una situació d'augment de casos amb la reserva d'espais. També a l'estiu, es van començar a gestar els projectes de cinc hospitals annexes que, en un primer moment, estaran operatius per a la COVID-19 però que, més endavant, han de ser espais polivalents que responguin a les necessitats de cada hospital. El mètode LEAN Construction ho ha fet possible en un temps rècord de només vint setmanes i, amb el termini ja a tocar, els equips han arribat amb èxit a la recta final, preveient complir la finalització de les obres i fins i tot el trasllat i la posada en marxa dels nous equipaments.
Encara en l'àmbit sanitari, el Servei d'Emergències Mèdiques (SEM) va passar de gestionar 8.000 incidents diaris amb 8.000 casuístiques diferents a tenir-ne, de mitjana, 20.000 amb 8.000 casuístiques diferents i 12.000 amb la COVID-19 de rerefons. Reestructurar el servei va ser imprescindibles per poder resoldre la situació, ajudar a afegir llits addicionals al sistema i, en definitiva, adaptar tot el sistema i ''industrialitzar-lo'' per optimitzar procediments i processos i aconseguir l'agilitat que demanava el moment.
Els hospitals però, es van trobar amb altres problemàtiques. La primera, la manca de respiradors per a tots els malalts que requerien respiració assistida. El tancament de fronteres i l'augment sobtat de la demanda arreu va impossibilitar comprar-ne suficients per respondre a la situació i per això, centres tecnològics, empreses i també hospitals, van treballar cooperativament per crear nous respiradors, alguns de campanya, que permetessin salvar més vides després de rebre l'autorització de l'Agència Espanyola del Medicament i Productes Sanitaris. Leitat, Protofy.Xyz i Seat amb l'Oxygen, GasN2 amb el Dar, GPAInnova amb el Respira o Eurecat, QEV Technologies i Nissan amb Eurecat són alguns dels exemples que, a més, han rebut diversos reconeixements institucionals com el Premi Indústria 4.0 d'Enginyers Industrials de Catalunya i han acabat reunits en una exposició al Museu del Disseny.
Els respiradors van ser possible, en part, gràcies a l'elaboració de peces amb impressió 3D, un sistema que també es va utilitzar per resoldre la manca d'equips de protecció individual als hospitals, amb la creació de noves mascaretes, salvaorelles o viseres, o fins i tot la confecció d'obridors de porta que estalvien tocar els panys a l'obrir-se.
Amb voluntat d'enginyers
A banda dels professionals que van centrar la seva activitat en la COVID-19, la crisi sanitària també va deixar veure una vessant solidària del col·lectiu d'enginyers. Un grup de setze joves enginyers es van posar a disposició de l'emergència per donar suport en la posada en marxa dels respiradors de Leitat. Finalment però, els voluntaris van ajudar configurant telèfons mòbils i tauletes que havien de ser utilitzats per als pacients i usuaris de residències que no tenien comunicació amb les seves famílies. Més endavant, van encarregar-se d'acompanyar els impulsors del respirador de Leitat als hospitals per explicar el funcionament de l'aparell a metges i personal sanitari.
La crisi que deixa la COVID-19
La crisi sanitària es va traduir ben aviat en una crisi econòmica i van començar a sortir veus que apostaven per aprofitar l'oportunitat per reindustrialitzar el país. Enginyers Industrials de Catalunya va elaborar un manifest amb una quarantena d'iniciatives recollides en deu àmbits diferents, des de la indústria de la salut, l'energia, la transició ecològica o la mobilitat, passat per la construcció i les infraestructures i la indústria 4.0. L'objectiu és ajudar a generar, a curt termini, PIB per minimitzar els impactes de la crisi.
Paral·lelament, també al mes de maig, a través d'una enquesta als seus associats ASINCA denunciava que la meitat de les enginyeries havien hagut de fer un ERTO i la seva preocupació s'ha allargat durant tot l'any, a mesura que s'ha vist que la situació està lluny d'una recuperació immediata.
L'impuls a tota aquesta indústria vindrà de la mà dels Fons Europeus per a la Reconstrucció, unes partides que s'atorgaran en funció dels projectes presentats pel govern espanyol però que s'han treballat també des del Govern de la Generalitat, que n'ha detectat com a mínim 500 amb capacitat per optar-hi.
Motius per a l'optimisme
La COVID-19 ha marcat l'any però el 2020 també ha deixat altres notícies. En alguns casos, en positiu. Per exemple, que el confinament va millorar en un 48% la qualitat de l'aire a Barcelona les setmanes en què la mobilitat va ser més restringida. Això però, ha posat de manifest que les mesures preses a la Zona de Baixes Emissions poden no ser suficients per assolir els objectius en matèria de qualitat de l'aire. Per això, des de la comissió de Canvi Climàtic i Economia Circular d'Enginyers Industrials de Catalunya defensen mesures més efectives per aconseguir-ho.
En l'àmbit de la indústria, n'hi ha hagut una de freda i una de calenta. Mentre que Nissan va anunciar el 28 de maig passat que tancava les plantes de Catalunya, Seat va fer públic, un mes després, la intenció d'invertir uns 5.000 MEUR a la planta de Martorell per, entre altres objectius, electrificar la gama, assumir nous projectes i impulsar el futur de la companyia.
En matèria d'energia, el 2020 també ha estat l'any en què la instal·lació de plaques fotovoltaiques per a l'autoconsum s'ha disparat, un pas necessari per culminar la transició energètica prevista a Catalunya en consonància amb el Green Deal europeu. Tot i això, des de la comissió d'Energia d'Enginyers Industrials de Catalunya s'ha qualificat de ''clar i injustificat'' el retard que s'està produint al país en energies renovables, mentre que des de la direcció general d'Energia, amb Manel Torrent al capdavant, ja es treballen maneres de culminar-ne l'impuls. El 2021 pot ser, com a mínim des d'aquest punt de vista, prometedor.